Catalan Spanish
  • 93 215 13 59
  • comunicacio@colegiominas.com

    ACTUALITAT

    Diumenge, 07 Mai 2017 16:01

    Islàndia independent

    El futur de la mineria?


    Islàndia perfora el 'cor' d'un volcà i s'acosta a la independència energètica
    Completen amb èxit un pou de 4.659 metres en una zona volcànica propera a Reykjavík.


    Islàndia segueix avançant en l'aprofitament de les energies renovables. L'èxit més recent d'aquest país que s'acosta ràpidament a la independència energètica (i l'abandonament dels hidrocarburs) ha estat la perforació d'un pou de 4.659 metres de profunditat a la base de la zona volcànica de la península de Reykjanes.

    Els responsables del Projecte de Perforació Profunda d'Islàndia (IDDP, per les sigles en anglès) consideren que la prova pilot, completada el passat mes de gener, ha estat un èxit; amb la detecció de fluid supercrític (estat de la matèria entre líquid i gas) a 427 graus centígrads de temperatura i 340 bars de pressió.

    El pou de Reykjanes és la perforació més profunda completada fins ara amb èxit en una zona volcànica, un treball en què ha estat necessari superar reptes tan importants com evitar el contacte amb el magma d'aquesta península del sud-oest d'Islàndia, prop de Reykjavík.

    La perforació del pou volcànic va començar a l'agost de 2016, després que geòlegs i enginyers descobrissin la presència en aquesta zona de fluid supercrític que podria ser utilitzat per a una producció eficient d'energia. La perforació en aquesta zona volcànica has estat complicada i ha requerit diverses adaptacions dels sistemes de control i dels trepants per aconseguir superar les diverses capes de roques i mantenir la direcció de perforació desitjada.

     


    Experiència pilot
    El pou de Reykjanes permet millorar la tècnica de perforació en zones properes al magma dels volcans 


    El fluid supercrític (en aquest cas, aigua a temperatures i pressions molt elevades) que s'ha detectat amb aquest pou té un potencial energètic molt més alt que el vapor geotèrmic convencional, fins i tot el que s'aconsegueix en els pous amb aigua a alta temperatura. No obstant això, fins ara no s'havia localitzat cap font de fluid supercrític de fàcil accés, i no s'havien pogut posar a prova tecnologies avançades per a l'aprofitament d'estar energia renovable.

    AFP_NQ6DU_20170504040219-k8VD--656x438LaVanguardia-Web.jpg

    Dos anys per estudiar la viabilitat

    Els científics i les empreses associades en el IDDP s'han marcat un termini de dos anys per avaluar la viabilitat tècnica i econòmica del pou de Reykjanes. Amb l'aprofitament de pous de fluid, "podríem tenir de cinc a deu vegades més energia que els pous convencionals", ha explicat Albert Albertsson, tècnic de IDDP. Per proporcionar electricitat i aigua calenta a una ciutat com Reykjavík (212.000 habitants), "necessitaríem 30 a 35 pous geotermals convencionals mentre que, si aconseguim fluid supercrític, seria suficient amb entre tres i cinc pous", calcula Albertsson.


    Un país molt 'renovable'
    L'energia geotèrmica va subministrar al voltant del 65% de l'energia primària d'Islàndia el 2016


    Islàndia és el major productor d'energia renovable per càpita del món, i el major productor d'electricitat per càpita, amb aproximadament 55.000 kWh per persona a l'any. En comparació, la mitjana de la UE és inferior a 6.000 kWh. Aproximadament el 85% del subministrament total d'energia primària a Islàndia prové de fonts d'energia renovable produïdes en aquest país nòrdic.

    En 2016, l'energia geotèrmica va subministrar al voltant del 65% de l'energia primària d'Islàndia, la participació de l'energia hidroelèctrica va ser del 20% i la dels combustibles fòssils (principalment els utilitzats per al transport) va ser del 15%. L'ús principal de l'energia geotèrmica és la calefacció d'edificis i instal·lacions públiques i privades. Al voltant del 85% de totes les cases a Islàndia s'escalfen amb energia geotèrmica.

     

    https://www.lavanguardia.com/natural/20170504/422272818308/islandia-perforacion-pozo-energia-geotermica-volcan.html

     

    Mitjà

    Introdueix text a buscar

    Escull la categoria de notícies

    Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics i de Grau de Mines i Energia de Catalunya i les Balears

    Els Professionals de l'Enginyeria Tècnica Minera ha estat, de sempre, els encarregats de contribuir i posar al servei de la societat els coneixements teoricopràctics adquirits a les escoles universitàries Tècniques de Mines, a fi d'obtenir i proveir dels recursos naturals necessaris per a el desenvolupament del país.

    Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta el seu ús.