El president de Mines d'Almadén i Arrayanes, Fernando Murillo, mostra la seva satisfacció per aconseguir que la planta sigui aviat una realitat i que la finca passi de números vermells a beneficis.
Mines d'Almadén i Arrayanes S.A. (Mayasa) continua treballant a treure endavant un dels seus grans projectes; la planta d'estabilització de mercuri que servirà per al tractament dels excedents d'aquest material provocats pel tancament de les mines de mercuri a Europa. El projecte ja ha superat tots els tràmits administratius i l'empresa finalitzarà en els pròxims dies l'estudi per conèixer les característiques mínimes exigibles per als serveis d'enginyeria de detall i assistència tècnica. Es tracta d'un pas previ a l'elaboració del pressupost de les obres, inclòs l'equipament.
Aquesta planta, adherida al Centre Tecnològic Nacional de Descontaminació del Mercuri que també gestiona Mayasa, companyia que forma part del grup d'empreses de capital públic que componen la Societat Estatal de Participants Industrials (SEPI), suposa un important pla per a la reindustrialització de la comarca , i podria estar ja en funcionament «com a molt tard» en el segon semestre de 2017, data en la qual Mines d'Almadén i Arrayanes SA preveu posar-la en marxa. Així ho va comentar a la Tribuna el president de Mayasa, Fernando Murillo, qui es va mostrar satisfet per tenir una dates després dels continus emplaçaments.
La construcció de la Planta d'Estabilització de Mercuri està prevista a Las Cuevas, un paratge a deu quilòmetres del nucli urbà d'Almadén on està ubicada l'antic magatzem comercial per a l'exportació del mercuri, i que seria adaptat per a la construcció del lloc de tractament.
A la bona notícia que la planta de mercuri es troba ja en la seva recta final, se suma a més la bona salut econòmica que viu la finca Castilseras i que per tercer any consecutiu tanca els seus comptes amb beneficis. Amb les dades a sobre de la taula, Murillo recorda que de trobar-se en números vermells amb pèrdues que van superar el mig milió d'euros, a dia d'avui compta amb «modestos beneficis», que el 2015 van ser de 40.000 euros i un any abans van arribar als 90.000. Aquesta tendència és la que esperen mantenir aquest any, doncs a data del mes de març «ja es va registrar un lleu superàvit».
«Em sento satisfet», va dir, perquè la feina «ben fet» i que es reflecteix en reconeixements com el diploma d'Wildlife Estates a Castilseras i que acredita «estar entre les millors finques de la UE». Un guardó, explica, que l'atorga l'European Landowners Organitation (ELO) després d'una anàlisi exhaustiva de les activitats de la finca.
Font: www.latribunadeciudadreal.es